el carretó

Els dies 15 i 16 de març es va celebrar a Derio, Biscaia, a la Vall del Txorri-Herri, la primera reunió a nivell de la península ibèrica “con soberania alimentaria sin transgénicos” organitzada pel sindicat agrari basc EHNE. La trobada va reunir unes 250 persones que representaven un ampli conjunt de moviments, organitzacions i sindicats agraris que treballen per la desaparició dels OMGs, amb l´objectiu d´articular les lluites i les estratègies en defensa d´una agricultura i una alimentació lliures de transgènics. (1)

Les jornades es van estructurar en cinc tallers paral.lels que duraven tota la trobada amb la finalitat de formar grups de treball permanents per debatre i formular propostes entorn a cinc aspectes: la prohibició del MON810, l´articulació de Zones lliures d´Ogms (ZLT), desemmascarar els nous “avenços” de l´enginyeria genètica, la lluita contra el control de les multinacionals i la construcció d´alternatives per la sobirania alimentària.

Durant el primer dia, que va servir de contacte entre les diferents organitzacions i col.lectius i per informar-nos del que s´està fent en cada territori i àmbit de treball, es van formular nombroses propostes. Durant el segon dia, es van precisar estratègies tant coordinades com descentralitzades, per a materialitzar els acords generals sobre algunes de les propostes. Les línies de treball a desenvolupar a través de campanyes, activitats i accions directes no violentes van ser:

1.- Estratègies per exigir als governs de Madrid i Lisboa una moratòria sobre els conreus de les varietats MON 810 mitjançant el desenvolupament de la clàusula de salvaguarda de la directiva europea 18/2001/CE.

2.- L´elaboració d´un document que proporcioni continguts pràctics i la potenciació a través del treball de base de les declaracions de ZLT tant en camps de conreu, com en escoles, cooperatives agrícoles, ajuntaments, botigues, etc.

3.- Exigir una moratòria sobre les aplicacions de la nanotecnologia, de la biologia sintètica i de la manipulació genètica vinculada a la producció d´agrocombustibles, i exigir la participació de la societat civil i el control públic en la definició i execució dels projectes d´investigació.

4.- La realització d´accions directes no violentes de denúncia del control de les multinacionals sobre l´alimentació i l´agricultura i les polítiques d´importació de la U.E. de pinsos pels animals.

5.- Estratègies pel desenvolupament d´un model agroalimentari sobre la base de la sobirania alimentària com a única alternativa real a les necessitats socials, ambientals i alimentàries de la humanitat, a través de la potenciació dels mercats locals, la reivindicació del dret legítim a guardar, intercanviar i vendre lliurement les llavors i el manteniment de la població agrària en el camp.

Però malgrat tots aquests acords, vam constatar que el moviment antitransgènic és extremadament heterogeni i desigual tant a nivell de sectors: pagesos/es, consumidors/ es, científics/ques, etc. com en les formes de lluita, participació i presència en el territori. Aquesta heterogeneïtat reflexa una característica intrínseca del moviment: per una banda, dificulta l´acord de línies de treball comunes a causa de l´activitat localista de moltes organitzacions o per la feble oposició antitrangènica en algunes comunitats. D´altra altra banda, aquest treball de base local ha aconseguit desenvolupar espais de forta resistència a diferents punts de la península.

Malgrat les diverses formes de treball del conjunt de les organitzacions presents, que va provocar en alguns casos debats interessants, i les limitacions del moviment antitransgènic, es va fer un gran esforç per arribar al final de les jornades amb uns acords concrets i unes línies comunes de treball. Es van enfortir els vincles amb el moviment portuguès i es van crear noves vies de comunicació, coordinació i intercanvi d´experiències entre els col.lectius i organitzacions de tota la península, també cal destacar la participació d´un nombre important de pagesos/es i ramaders/es. Les possibilitats de incidència de la nostra lluita s´incrementen també amb la col.laboració i coordinació amb altres moviments europeus (sobretot el francès) especialment per que podem aprofitar els seus coneixements i la seva experiència.

En el plenari final, on es va fer un intercanvi simbòlic de llavors, també es va acceptar la proposta de les organitzacions catalanes per coordinar una segona trobada la propera tardor.

Cal recordar que l´estat espanyol és el principal (per no dir gairebé l´unic juntament amb Rumania) productor de blat de moro transgènic i és el primer centre d´experimentació de les empreses biotecnològiques i de l´entrada de soja transgènica del continent europeu. I en la lluita en contra dels transgènics i el model superindustrial que reprersenten, és imprescindible construir i potenciar l´agricultura agroecològica organitzada, els circuits curts de comercialització i el desenvolupament d´un medi rural viu.

Tots i totes estem afectats pels greus impactes dels transgèniques i hem de multiplicar els esforços a tot nivell per aconseguir els objectius aprovats en aquestes jornades, aixó implica un gran treball de difusió a tota la població i l´especial implicació de productors i consumidors.

Plataforma Transgènics Fora !
Abril 2008

(1) EHNE, Red de Semillas “Resembrando e Intercambiando” Greenpeace, Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, COAG, SEAE, Entrepueblos, Labregos de Galicia, Plataforma Transgènics Fora!, Som lo que Sembrem, Ecoconsum, Transgénicos Fora Portugal, Confédération Paysanne, Via Campesina, grupos independientes de agricultores y ganaderos.