el carretó

La crisi alimentària mundial afecta molta gent, però les empreses de l'agronegoci, els comerciants i especuladors mundials s'estan aprofitant de la situació per aconseguir importants beneficis. Gran part de la informació que es dóna sobre la crisi alimentària mundial s'ha centrat en els disturbis esdevinguts a països de baixos ingressos, on treballadors i treballadores i gent d'altres sectors ja no poden plantar cara a l'alça dels costos dels aliments bàsics. Però hi ha una altra part de la història: els grans guanys que estan obtenint enormes empreses de l'alimentació i inversionistes.

Cargill, la major empresa comercialitzadora de gra del món, va incrementar en 86% els guanys del comerç de commodities en el primer trimestre d'aquest any. Bunge, un altre gegant del negoci dels aliments, va experimentar un augment del 77% en els seus guanys durant l'últim trimestre de l'any passat. ADM, la segona major empresa mundial del sector dels cereals, va registrar un 67% d'augment dels seus guanys el 2007.

Tampoc els hi va malament als grans magatzems: els guanys de Tesco, la cadena gegant de supermercats del Regne Unit, van créixer un 11,8% l'any passat, el que es va considerar un rècord històric per a la firma. Altres grans magatzems, com Carrefour de França i Wal-Mart dels Estats Units, diuen que les vendes d'aliments són el principal sector que sosté l'augment dels seus guanys. Els fons d'inversió, allunyant-se dels relliscosos mercats accionaris i de la retracció del crèdit, estan en el seu apogeu amb els mercats de commodities, aconseguint que els preus quedin fora de l'abast de països importadors d'aliments com Bangla Desh i Filipines.

Aquests guanys, però, no han caigut del cel. En els últims 30 anys, l'FMI i el Banc Mundial han pressionat els anomenats països en desenvolupament perquè desmantellin totes les formes de protecció dels seus agricultors nacionals i obrin els seus mercats a l'agronegoci, als especuladors i a l'alimentació subvencionada pels països rics. Això ha transformat els països més empobrits, que han passat de ser exportadors d'aliments a importadors. Actualment, aproximadament el 70 per cent dels països en desenvolupament són importadors nets d'aliments. Per culminar-la, la liberalització financera ha facilitat als inversionistes el control dels mercats per al seu propi benefici privat.

La política agrícola ha perdut contacte amb el seu objectiu més bàsic: alimentar les persones. En lloc de fer una revisió de les seves polítiques desastroses, governs i grups d'experts li donen la culpa als problemes de producció, a la creixent demanda d'aliments a la Xina i l'Índia, i als biocombustibles. Si bé tot això ha incidit, la causa fonamental de la crisi alimentària actual és la pròpia globalització neoliberal, que ha transformat els aliments d'una font de seguretat de formes de vida, en un mer commodity amb el qual especular, fins i tot a costa de la fam generalitzada entre els sectors més pobres del món.

Més informació a l'informe de GRAIN El hambre como una forma de asesinato. Es necesario cambiar la política alimentaria a: http://www.grain.org/articles/?id=40